Bé doncs, aqui volem mostrar-vos algunes fotografies, on podem veure com prenen la seva dosis de papilla, alguns dels nostres nadons de guaca.
La veritat, es una feina molt agradable i agraida, i realment no es gaire difícil, perque ells mateixos ens ajuden moltíssim.
Quan son molt petits, han de menjar molts cops al dia, i a mida que van creixent, ja només cal que prenguin tres presses de papilla al dia, les quals anem reduint a mida que ells mateixos ja van menjant solets, el seu pinso i el seu gra.
A les fotos podeu observar que els hi donem la papilla amb sonda. La sonda es aquesta goma llarga que hi ha a la punta de la xeringa. Amb la sonda, aconseguim arribar directament al pap, així evitem que "se'n vagi cap a l'altre forat", i també fem que mengi tota la quantitat que li toca, algun cop, n'hi hauria algun d'aquells que "diría : JA NO EN VULL MES MAMA..." i aixó no pot ser, s'ha de menjar tot!
Bé, volia explicar una coseta important, l'animal que es criat així, manualment, se li diu "papiller", encara que tingui deu mesos ò deu anys, i ja no prengui papilles. Amb aixó vull dir que si compreu algun exemplar, que ja no en prengui, no serà cap problema, s'ha tenir en compte que la relaciò entre guacamay i humà que estableix la cria manual, es per sempre, per aquest motiu, tingui 10 mesos o 80 anys, quan se l'anomena papiller, es el mateix que dir sociabilitzat per complert.
Anima't i vine'ls a veure, quedaràs encantat!!!